EL CLIMA DE MALLORCA

El clima de Mallorca és típicament mediterrani, amb unes temperatures mitjanes temperades i un règim de precipitacions estacional, coincidint l'estació seca amb la càlida a l'estiu. Les precipitacions anuals fluctuen d'un lloc a l'altre de l'illa, entre els 350 mm de la zona sud als 1.500 mm a les zones altes de muntanya a la Serra de Tramuntana. Però a la major part del territori estan compreses entre els 450 i els 650 mm. El 40% del total anual de les precipitacions cau durant la tardor, de setembre a novembre, el 25% a la primavera, de març a maig, igual que a l'hivern, de desembre a novembre i tan sols un 10% a l'estiu , de juny a agost. El règim de precipitacions es caracteritza per la seva irregularitat, variant molt d'un any a l'altre, fins a l'extrem d'arribar a provocar sequeres. La major part de la pluja es concentra en pocs dies, amb precipitacions intenses o molt intenses a la tardor i la resta de l'any de poca intensitat. Les temperatures mitjanes anuals, exceptuada l'alta muntanya estan entre els 16 i 18º C, amb màximes mitjanes els dies d'estiu de 29/31º C i mínimes mitjanes les nits d'hivern de 5/9º C, tot i que hi ha puntes gairebé cada any, per damunt de 35º C i per sota de -2º C, ocasionalment les temperatures poden arribar fins als 41º C a l'estiu i fins a -6º C a l'hivern.

L'entorn físic de Mallorca, és en primer terme la mar, una mar profunda, tancada i relativament càlida, amb temperatures superficials que arriben als 26 º C a l'agost i que no baixen dels 14º C a l'hivern, i amb temperatures abissals sempre per sobre dels 13º C, un fet únic al món. La mar regula la temperatura i fa que l'estacionalitat tèrmica no sigui tant marcada com en ple continent, a la mateixa latitud. D'altre banda Mallorca té entre 300 i 400 km, un entorn que és continental amb el continent Europeu al nord, molt fred a l'hivern i el desert del Sàhara al sud, extremadament càlid. Tot això incideix en les particularitats del clima de Mallorca.

L'embat és el nom que rep a Mallorca la brisa marina, un vent originat localment per mor de l'escalfament diürn de la terra respecte a la mar. L'aire que s'escalfa sobre la terra tendeix a aixecar-se i atreu aire marítim més fresc cap a l'interior de l'illa. Això fa que les temperatures diürnes, a l'estiu, siguin poc rigoroses a les zones de costa. Quan no bufa un altre vent que el desbarati.