Amb la conquesta catalana del 1229, la vinya s'incrementà extraordinàriament. Aparegueren les vinyes amb la finalitat de produir vi. Provablement la nova orientació agrària auspiciada pels conqueridors es va basar en bona part en aquest conreu a més de l'olivera. La vinya es va convertir en un monocultiu de tipus colonial, o almenys hi hagué seriosos intents. En conseqüència, a gairebé totes les comarques de Mallorca el cultiu hi era estès. A la majoria de cases hi havia un celler, fins i tot a cases petites i senzilles. En el segle XV una plaga va atacar les vinyes de Mallorca i n'ocasionà una gran minva, de manera que aquest conreu desaparegué a molts de llocs.
La vinya es va estendre durant el segle XVIII i el primer terç del segle XIX. Aquesta expansió fou afavorida pel fet que el 1802 s'atorgués una exempció d'impostos durant 20 anys a les vinyes que se sembressin a partir de llavors. La producció va patir alts i baixos degut a diverses plagues fins a finals del segle XIX, que la vinya experimentà un enorme creixement a causa de la demanda francesa. La fil·loxera havia destruït les plantacions franceses i el 1882 se signà un tractat comercial entre França i Espanya que afavorí l'exportació dels vins espanyols. A Mallorca, es multiplicaren les plantacions de vinya en terrenys que abans eren ocupats per conreus de subsistència com els cereals i les llegums o bé eren erms. Aquesta expansió va tenir un caràcter especulatiu i va donar més importància a la quantitat que a la qualitat. El 1891 hi havia a Mallorca 30.000 hectàrees de vinya sembrada, la major extensió que mai hi ha hagut. L'auge de la vinya ha estat considerat una de les causes de l'augment de la petita propietat. L'aparició de la fil·loxera, aquest mateix any provocà la desaparició de tota la vinya de Mallorca, que provocà una forta crisi econòmica. Molts de pagesos, jornalers i petits propietaris varen haver d'emigrar, sobretot a Cuba, Puerto Rico, l'Argentina i Algèria. La solució a la plaga de la fil·loxera fou replantar la vinya amb ceps americans. Malgrat això a moltes zones se sembraren altres conreus, sobretot cereals i ametllers. La fil·loxera va posar en evidència la manca de previsió d'un sector que no estava preparat per competir en un mercat d'àmbit mundial. A més el 1892, França imposà mesures aranzelàries que perjudicaven les exportacions mallorquines.
Ja dins el segle XX el cultiu experimentà una recuperació, especialment a Felanitx. Gràcies a la creació de l'Estació Enològica, que difongué tècniques de conreu més científiques. La producció fou més o manco estable al llarg del segle XX fins els anys 80. En que la vinya entrà en una greu crisi causada per la decadència general de l'agricultura a Mallorca i, més en concret per la manca de rendibilitat i per la gran competència que hi ha en aquest sector. Altres inconvenients són una excessiva parcelació i l'elevat nombre de ceps per hectàrea, que dificulten la mecanització. A més, els ajuts de la Unió Europea per abandonar aquest cultiu han provocat la destrucció d'unes 1000 hectàrees entre els anys 1985 i 1996.
Actualment el cultiu de la vinya ha sofert una recuperació, gràcies a l'elaboració de vins de qualitat, que amb unes produccions limitades i una forta demanda interna afavorida per l'activitat turística, aconsegueixen uns bons preus als mercats. Com organismes reguladors de la qualitat del vi existeixen a Mallorca dues denominacions d'origen, la Denominació d'Origen de Binissalem i la del Pla i Llevant de Mallorca.