Porcs negres de raça mallorquina davant un pou.
Pagès manant un bou mallorquí
| LA RAMADERIA TRADICIONAL | |||
![]() |
|||
| Els factors climàtics determinen la falta de pastures naturals i han impedit un desenvolupament important de la ramaderia. La qual ha tingut històricament un paper complementari de l'agricultura. | |||
|
El porc i les matances |
|||
| El porc de raça
mallorquina és de color negre, de tonalitat clara o gris pissarra.
Aquesta pigmentació correspon a la situació geogràfica
i el fa més resistent a l'acció dels raigs solars. No obstant,
la seva presència és minoritària respecte al porc blanc,
i va lligada a l'elaboració d'embotits de qualitat.
El porc ha tingut i encara té molta d'importància en el món rural, la seva carn salada (ossos i xulla) o bé transformada en embotits com la sobrassada, botifarrons, camaiot i blanquets entre d'altres. Ha estat gairebé l'única carn que han menjat els pagesos durant molt de temps al llarg de l'any. No és estrany, que tingui una importància rellevant dins la gastronomia mallorquina. Les matances són un esdeveniment important dins el calendari pagès de l'hivern. Aquest dia es reuneixen les famílies per fer-ne una festa, de la matança del porc. La major part de la seva carn es destina a l'elaboració d'embotits, però se n'aprofita absolutament tot. En haver acabat les feines es fa una menjada abundant on no falta res. Antigament la festa s'allargava amb música i balls, costum que s'ha perdut amb les noves formes d'esbarjo. Aquesta tradició es manté viva, i són moltes les famílies que sense treballar al camp engreixen un porc al llarg de l'any, o bé el compren amb la finalitat de fer-ne matances. D'aquesta manera se n'obtenen uns embotits de major qualitat als que podem trobar als comerços, sobretot la sobrassada que serà consumida durant tot l'any. Difícilment es mantindrà molt de temps aquesta tradició, a mesura que la gent que visqué aquella Mallorca rural, d'abans del desenvolupament turístic dels anys 60 ens vagui deixant, s'anirà perdent. L'alimentació actual, on la carn fresca n'és un component bàsic ha llevat molta d'importància als embotits com a font proteïnica de la nostra dieta. A més, les noves generacions s'han educat majoritàriament deslligades del camp i les seves feines. |
|||
| L'ovella i la cabra | |||
| L'ovella és
l'animal més característic del paisatge mallorquí.
El trobem pasturant entre cultius d'arbres. Antigament existia la figura
del pastor que guardava les ovelles a l'hora que pasturaven, els quals a
vegades duien els ramats a pasturar de forma transhumant. D'aquest animal
se n'obté llana per la elaboració de teixits amb un escàs
valor al mercat, llet per l'elaboració de formatge i la carn dels
anyells, sens dubte el més apreciat per la seva qualitat, provenint
d'uns animals que només s'alimenten de pastures naturals. Malgrat
això, la subsistència de la seva explotació depèn
de les ajudes del govern. A la vegada que l'industrial hotelera importa
grans quantitats de carn de be provenint d'indrets tant remots com Austràlia
i Nova Zelanda, a uns preus molt inferiors als de la carn mallorquina.
La cabra antigament era present a totes les cases del camp, com a animal productor de llet i carn. Avui en dia el seu consum és escàs i són poques les guardes de cabres que es veuen. On són més freqüents és a les zones de muntanya, on fins i tot les podem trobar en estat salvatge. |
|||
| Cavalls, muls i ases | |||
| Aquests foren els animals de tir emprats pel transport. Moltes de les feines agrícoles depenien de la seva força, com a les sínies per treure aigua, als molins de sang per moldre, als camps per llaurar, etc. Amb la mecanització varen sofrir una forta recessió. Tant és així, que existeix un pla per a la recuperació de l'Ase de Raça Autòctona Mallorquina, que està en perill d'extinció. La situació del cavall és ben diferent, gràcies a la bona salut dels esports d'equitació. Entre els quals és remarcable, la gran afecció que hi ha a Mallorca a les carreres de trot enganxat, sobretot a Palma i Manacor. | |||
| El bestiar boví | |||
![]() |
Se'n conserva una raça autòctona de bou, possiblement emparentada amb la que es troba a l'illa se Sardenya. Era utilitzat per a treballs agrícoles, sobretot els mascles sanats, i, fins a la I Guerra Mundial, no començar a consumir-se'n la seva carn i llet. Està en procés d'extinció, ja que com a força de tracció ha estat substituït per la maquinària agrícola, i el seu rendiment en carn i llet és inferior a les races foranes. Se'n poden veure al Parc Natural de s'Albufera. | ||
| Casa rural | Clima | Món rural | Presentació | Portocristo | Manacor | Cotxe de lloguer | Index | |||