Abans la terra estava en mans dels nobles, que vivien generalment a la ciutat, dels ingressos generats per l'arrendament de les seves terres. Amb el declivi econòmic d'aquesta classe social dominant, els pagesos pogueren accedir a la propietat de la terra i així fugir de l'explotació gairebé feudal, a la que eren sotmesos.

Actualment la terra està distribuïda majoritàriament en petites propietats, que formaven unitats d'explotació familiars. Això és el reflex de les transformacions socials i econòmiques dels darrers segles, al món rural illenc. Entre la segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX, és quan es donen els grans canvis en l'estructura de la propietat, amb l'accés a la possessió de la terra dels jornalers i amb la consolidació d'una classe pagesa de petits propietaris. El sistema general de venda de parcel·les dels grans terratinents, fou l'establiment a cens. Aquest consistia en el pagament d'una entrada inicial al senyor, i la resta s'anava pagant periòdicament amb un interès anual, el cens. No fou només un préstec hipotecari, perquè el senyor es reservava part del domini útil de la propietat amb els anomenats drets alodials.