Paral·lelament al desenvolupament del turisme, l'agricultura ha passat de ser l'activitat hegemònica a tenir un pes molt poc rellevant dins l'economia. Tant pels beneficis que genera, com pel nombre de persones que s'hi dediquen. Al final de la dècada dels 50 i principis dels 60, s'inicià un important èxode de la gent del camp cap el sector del turisme i la construcció, els dos molt lligats en el seu desenvolupament. Així s'inicià una crisi de l'agricultura tradicional, basada en els cultius de secà combinant arbres com l'ametller, la figuera i el garrover amb els cereals com el blat per fer pa amb la seva farina, base de l'alimentació. També hi ha altres cultius com la vinya, l'olivera a la Serra de Tramuntana i una activitat ramadera, principalment ovina. Avui en dia, aquesta agricultura de subsistència no és viable econòmicament, amb unes produccions escasses i uns costos de mà d'obra i mitjans mecànics, que fàcilment poden superar el valor de les collites.

Els cultius tradicionals son els que configuren el paisatge, un element bàsic pel manteniment de l'activitat turística amb un pes determinant per l'economia Balear. Per tant, la seva degradació repercutiria molt negativament en l'economia, a pesar de la seva escassa productivitat. El seu manteniment passa per fer-los rendibles, com s'ha aconseguit amb la vinya gràcies a l'elaboració de vins de qualitat. O bé, per la seva subvenció amb fons públics. De fet, gràcies a n'aquestes subvencions hi ha molts de petits propietaris, que poden dedicar part del seu temps lliure a tenir cura de les seves finques.

El turisme i el desenvolupament de les zones urbanes han generat una forta demanda de hortalisses fresques. El que ha afavorit una agricultura de regadiu intensiva i molt tecnificada, pel seu cultiu. La producció de la qual no és suficient per cobrir aquesta demanda. El seu creixement topa amb la escassetat d'aigua, un recurs necessitat en grans quantitats, per aquests tipus de cultius.

L'abandó de l'activitat agrícola ha vengut acompanyat d'un canvi a l'ús residencial de la terra. El que ha comportat una forta especulació damunt el seu valor. Agreujada per l'intervenció de ciutadans del nord d'Europa, principalment alemanys, que amb unes rendes superiors a la mitjana de Mallorca, han fet encarir molt el seu preu. Actualment el valor d'una finca no es mesura per la seva capacitat productiva, sinó per les possibilitats que atorga la llei per construir-hi un habitatge. Aquest encariment encara dificulta més la rendibilitat de l'activitat agrària.

Inicialment els turistes només s'allotjaven als centres turístics de la costa, però a poc a poc han anat entrant al medi rural. Allotjant-se a segones residències, finques d'agroturisme o bé a petits hotels rurals. Aquest és un tipus de turisme respectuós amb el medi, que no ha de comportar més consum del territori. D'aquesta manera es poden aconseguir uns ingressos, necessaris pel manteniment del paisatge i del patrimoni arquitectònic.