Del neolític ençà, ha estat un aliment bàsic a Mallorca. Durant l'època talaiòtica juntament amb la ramaderia fou la base de l'alimentació i de l'economia.
El blat de les Balears fou alabat a les fonts de l'època romana i era conreat dins la clàssica trilogia mediterrània dels cereals, la vinya i l'olivera. Al període islàmic (903 fins 1229) quan l'illa tenia una important xarxa hidràulica que subministrava aigua a la ciutat i a casi totes les zones conreades, el blat no ocupà un lloc d'importància. En canvi, hi predominaven les terres regades que produïen hortalisses i farratges, a més d'espècies tan particulars com l'arròs i el cotó. Després de la conquesta feudal cristiana duta a terme per la corona Catalano-Aragonesa el 1229, els cultius de l'època islàmica foren substituïts i els cereals esdevingueren la base de l'alimentació de la població. El blat es convertí aleshores en el cultiu més important, seguit dels altres cereals com l'ordi i la civada, que també foren utilitzats en temps de fam per l'alimentació humana.

Fins a l'Edat Contemporània , la irregularitat de les collites fou una constant degut a la climatologia mediterrània i a les tècniques de cultiu insuficients d'aleshores. El que creà una dependència de les importacions de blat d'altres zones de la conca mediterrània. Les dificultats dels transports marítims de l'època, feien que les importacions sovint es retardessin. Llavors la fixació dels preus, l'emmagatzematge i la distribució entre la població, passava a ser un monopoli de l'autoritat municipal. L'arribada d'un mal any, duia la fam entre una part de la població, que desnodrida fàcilment era víctima de la pesta, la qual compareixia afavorida per les males condicions sanitàries. Una altra conseqüència era l'endeutament crònic de la hisenda pública de Mallorca, que havia de bestreure els diners per pagar el blat que duien de fora.

La major integració de Mallorca, a partir del segle XVIII, als circuits de comerç internacional i la millora de les comunicacions marítimes, permeté el subministrament de blat amb regularitat des de l'exterior. El que propicià una disminució de la superfície cultivada de blat, substituint-lo per altres cultius comercials, com la vinya d'acord amb la demanda del mercat internacional. Aquesta fou la tendència fins la segona meitat del segle XX, on l'abandonament progressiu dels cultius tradicionals imposat per l'economia turística de Mallorca, ha estat el determinant d'una constant reducció d'aquest cultiu, que sobreviu gràcies a les ajudes públiques.